EL PENJOLL MÀGIC

Hi havia una vegada una xiqueta que a la seua mare pel treball no la veia cuasi mai. A vegades ni la veia perquè acabava molt tard i començava quan ella estava al llit. La xiqueta tenia 12 anys i per suposat és deia Paula. La veritat és que l'únic record de la seua mare era un penjoll en forma de fada que li va regalar quan tenia 7 anys. La xiqueta es sentia apartada no veia cuasi a la seua mare i a més no tenia amigues. La raó de no tindre amigues era que les xiques del seu col·legi eren molt roines amb ella. I ella preferia no tindre amigues encara que no es sentis bé.

Ella desitjava conèixer a una persona en la que de veritat puguera confiar i que estiguera al seu costat quan la necessitara ja que la mare tenia que guanyar diners. Ho va dir en veu baixa:

- Vull un bon amic i se que serà millor persona que elles, que només sóc la seua amiga pels favors.

- Tens raó les persones que no et tracten com t'haurien de tractar no son bones amiges.- digué una veu.

- Qui em parla?

- Jo. Tu no t'has de preocupar per això. La teua mare sempre serà la teua amiga, a part de mare clar. Ella és la que t'ensenya i cuan l'has necessitat sempre a estat aprop i deus de comprender que treballa per mantindret i sigues feliç perquè ella és la persona que més et vol en tot el món i sempre et recolza -

- Tens raó però, qui em parla?

-Et parla un record que aprecies molt, te'l va regalar la teua mare cuan tenies 7 anys no veus com te vol ta mare?

-El penjoll. però els penjolls no parlen...

- Tens sort, sóc un fada però a lo que estem tinc raó, o que?-

- Si, però com parles?

- Deixa eixe tema després parlem d'açó.

- Està bé.

- Bé, tinc raó?

- Si, però quan la meua mare no està a prop, amb qui estaré?

- Amb mi, imaginat que sóc la teua mare jo sóc un record d'ella!

- Si tens raó, a més tot ho has solucionat, moltes gracies.

-Veus...

I així va comprendre que la seua mare era la seua millor companyia que sempre l'ajudava i quan la necessitava estava a prop.

FI

Laura Salvo