dilluns, 1 de juny de 2009

POESIA DELS AMICS

ELS Amics No hi ha res millor que un amic
amb els amics pots jugar i riure.

A vegades aborrir-te i a vegades
divertir-te, a-vegades barallar-te
pero despres perdonar-te.

Hi haura amics que has trobat
que sempre estaran al teu costat,
en canvi alguns pel cami els perdràs.

I com diu la cançó
qui té un amic té un tresor.







DE: NATALIA.

dimecres, 29 d’abril de 2009

El verano


¿Por qué el verano me gusta tanto ?

Porque me gusta bañarme, porque voy a comer con mis amigos a la piscina, porque voy a la playa.


Alan

dimarts, 28 d’abril de 2009

22 D'ABRIL DIA DE LA TERRA

Com tot el món sap el 22 d'abril és el dia de la Terra. El dia de la terra la gent fa tot el que siga pera no contaminar, però no només el díia de la Terra no s'ha de contaminar. Tots els dues ho hem de fer.
I per a no contaminar teniu que reciclar, però de manera correcta tirant la basura al seu contenidor, per exemple el paper i el cartro al blau, les botelles de vidre al verd, les llandes i els embasos al groc i la materia organica al verd però no al del vidre a un altre verd que hi ha.
També per a no contaminar no tireu les bolses de plastic a terra perque contaminen i posen en perill a molts animals perquè les poden tragar i poden morir-se, però tampoc tireu a terra basura.
Aleshores li fareu un fabor a la flora i a la fauna fent de la Terra un planeta millor i no contaminat.


Per:Natalia.

dissabte, 25 d’abril de 2009

Cuidem la Terra


Esta en les teues mans, podem fer-ho millor...


Utilitza sempre la norma de les R:


- Reutilitza tot el que puguas,

- Reduiex el consum i

- Recicla correctament.

dimecres, 22 d’abril de 2009

MOVING






Moving de Macaco:


Voz en off: La ley universal de la locomoción no puede fallar en este momento…


Moving, all the people moving, one move for just one dream
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

Tiempos de pequeños movimientos, movimientos en reacción
Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares… océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción… repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución

Moving, all the people moving, one move for just one dream
We see moving, all the people moving, one move for just one dream

Escucha la llamada de Mama Tierra, cuna de la creación
Su palabra es nuestra palabra, su quejio nuestra voz
Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza
Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber

Moving, all the people moving, one move for just one dream
We see moving, all the people moving, one move for just one dream
This is the Life fest under your feet


dimecres, 8 d’abril de 2009

EL MAS DE BORRAS



El Mas de Borras es una casa rural donde los alumnos de la Baronia iremos a pasar cinco días.


Allí haremos escalada, senderismo , tiro con arco, piscina, juegos de pistas, etcetera...


No me apetece hacer senderismo porque no me gusta andar pero si me apetece ir porque las otras cosas me gustan. También quiero ir para estar con mis amigos.
Alan

dimarts, 31 de març de 2009

EL CASTILLO DEL OGRO

Había una vez una panda de amigos se llamaban Sergio, Alex, Alan, el ogro Iván y su mujer Elena.
Entraban en un castillo a la izquierda de la casa de Alan y ayer fuimos al castillo y había un ogro que era Iván y los estaban espiando la panda al ogro y a la panda le pillo el ogro. Y lo mataron al ogro y después mataron a su mujer que se llamaba Elena y después los cocinaron al ogro y después a la ogra y se fueron a su casa con la barriga llena y al final nos lo pasamos bien.

Alan

dimecres, 25 de març de 2009

HABBO










El habbo és un programa o joc pareguda al massenger que s'usa per a fer-se un "realiti" de la vida. Al habbo es poden comprar: animals , mobles , finestres, roba i totes les coses de la vida real .

Al habbo hi ha molts grups com habbo guía que és per ajudar a la gent nova de habbo. També et pots crear els teus propis grups, però el millor grup és el 'HC' que és el habbo club. Si et fas del HC tens moltes més peces de ropa, més modernes i molts més colors per les robes i el cabells.
Pots jugar a jocs com al snow-strom que es tracta de llençar voles de neu als contincants del teu equip i el equip que més voles hagi pegat al altre guanya. Hi ha un altre que es diu batle-ball que es tracta de que tu estas pujat a una bola de algun color i vas completant caselles.
Els habbo creditos són les monedes de l'hotel de habbo amb elles pots comprar tot. El habbo te'l vas passant poc a poc i vas guanyant plaques , una forma de guanyar plaques és que ten donguen, també te les pots guanyar tu, una de les que et pots guanyar és la fitxa de tradear que et permet cambiar mobles.
Altra cosa són el pixeles que també et permeten comprar mobles però els mobles que et compres amb pixeles són pitjors. Si tens molts furnis et pots fer imperis i alli poden treballar.




















Alex

UN ANIMAL MÀGIC

Havía una vegada una xiqueta anomenada Carla, i un xiquet anomenat Manuel, varen tindre un convidat per nadal, era un ren màgic.

Quan Carla i Manuel, varen veure eixe animal màgic caigut del cel, pel sostre de la casa, es varen adonar de que eixe animal parlava. El animal en el coll, portava un saquet amb pols magics que feien que l'animal volara.

Quan el jefe del ren, va anar a la casa on va caure, va veure al ren, i el jefe va dir: - perfi t'he trobat ! I al final, el jefe del ren va dir que com havia fet moltes coses bé, eixe any anava a tirar el ren del trineu perquè eixe ren era del trineu del Pare Noël.


David Climent

El campesi y la espada magica


Hi havia una vegada un camperol que vivia amb el seu pare. Un dia va anara donar un passeig. va veure una persona que corria. corria perquè la volien matar. La volien matar perquè tenia una espasa màgica. La persona que corria era una dona i va clavar l¡'espasa en una roca. Els homes que volen matarla van intentar agafar l'espasa de la roca però no van poder. Quan els homes va marxar, el camperol, va anar a veure l'espasa va intentar desclavar-la. de sobte l'espasa va desclavar-se. El camperol es va quedar sorpres. Els homes que eren cavallers van enterar-se i es va fer una guerra entre el poble del camperol i el dsl cavallers. Al final va guanyar el poble del camperol, gracies esclar a ... L'ESPASA MÀGICA!
Jose Miguel

LA VACA MÀGICA


Hi havia una vegada una vaca que es cridava Coni. Esta a soles sabia tirar-se en el sofa. Però un dia va tindre una idea. La seua idea va ser que podia volar. Va anar a la granja del costat a veure uns amics que havia conegut a l'Antartida. La vaca va anar a la casa del pollastre i li va pedir que com podia volar. El pollastre li digué que la bruixa tenia una poció. Però la bruixa estava a la ciutat perduda i es rumoreja que allí hi havia un drac. La vaca va anar a la ciutat i gràcies a Déu no es va trobar al drac. Caminant, caminant, va trobar el castell. I va dir la vaca:

- Pots donarme una poció par a volar bruixa?

La bruixa li va dir que si podia pasar-se la cova.

La vaca va anar i la bruixa li va donar la poció i va volar. Colorin colorat aquest conte s'ha acabat.

fi

de:Raúl

dimarts, 24 de març de 2009

LA PEDRA PRECIOSA





JUAN I ANA ES VAN DESPERTAR MOLT EXCITATS PEL DIA QUE ELS ESPERAVA, ANA VA ENTRAR A L'HABITACIÓ DEL SEU GERMÀ DONANT-LI PRESSA PER A ARRIBAR A TEMPS A L'AUTOBÚS DEL COL·LEGI. EIXE ERA EL DIA DE L'EXCURSIÓ A L'ANTIGA MINA, A LES AFORES DEL POBLE.

ANTIGAMENT S'EXTREIEN DIVERSOS MINERALS ENTRE ELLS UN MOLT BONIC, L'ÀMBAR.

SA MARE ELS DONÀ LA MOTXILLA AMB EL MENJAR I AIGUA PER A PASSAR EL DIA, ES DESPEDIX D'ELLS AMB MOLTS BESOS ,DIENT-LOS: - PASSAR-VOS-HO BÉ I ANAR AMB MOLT ATENCIÓ.

JUAN I ANA ARRIBEN A L'ANTIGA MINA. UNAVEgada ALLÍ ELS PROFESSORS FORMEN EQUIPS DE DOS, PER A RECOL·LECTAR MINERALS. ELS PROFESSORS VAN DECIDIR DONAR UN GRAN PREMI A LA PEDRA MES ESPECIAL.

ERA TOTA UNA AVENTURA. JUAN I ANA VAN COMENÇAR A AGAFAR PEDRES MOLT BONIQUES I ALTRES MOLT RARES, ERA MOLT EMOCIONANT , DE SOBTE VAN VEURE BRILLAR UNA A LA LLUNYANIA, ES VAN MIRAR I VAN EIXIR CORRENT CAP A ELLA. ERA PRECIOSA, MERAVELLOSA, BELLA, A L'INTENTAR AGAFAR-LA , UNA LLUM ELS VA CEGAR ELS ULLS. A L'OBRIR-LOS ES VAN TROBAR EN UN ALTRE LLOC. ESTAVEN FORA DE LES MINES. ES VAN TROBAR EN UNA VALL MOLT VERDA AMB MOLTA VEGETACIÓ, ARBRES ENORMES I MUNTANYES GEGANTINES. PERÒ QUINA VA SER LA SEUA SORPRESA? DONAR-SE LA VOLTA, OBSERVANT ENORMES CRIATURES PREHISTÒRIQUES, COM EL BRONTOSAURUS, L'IGUANADONTE I ALTRES ESPÈCIES D'ANIMALS QUE S'ASSEMBLAVEN ALS DELS LLIBRES. ESTAVEN VIVINT EN UNA ALTRA ERA. INCREÏBLE PERÒ CERT. HAVIEN RETROCEDIT AL PASSAT. VAN ESTAR DURANT UNA MITJA HORA SORPRESOS OBSERVANT LES MERAVELLOSES CRIATURES, QUAN DE SOBTE TOT VA CANVIAR. ELS ANIMALS ES VAN POSAR NERVIOSOS I ALTERATS, ES VA SENTIR UN GRAN ESTRÈPIT, EL SÒL VA COMENÇAR A TREMOLAR FORTAMENT I VAN APARÉIXER LES INCREÏBLES BÈSTIES ELS TYRANOSAURIOS REX. JUAN I ANA ESPANTATS DAVANT DE LA PRESÈNCIA D'EIXES BÈSTIES VAN DECIDIR TORNAR CAP A LA PEDRA, QUAN DE SOBTE SE'LS VA VINDRE UN REX CAP A ELLS, VAN EIXIR CORRENT SENSE MIRAR ENRERE I EN L'ÚLTIM INSTANT VAN ACONSEGUIR TOCAR LA PEDRA TORNANT A CEGAR-LOS I TORNANT-LOS A L'ANTIGA MINA. SI NO HO VEUEN NO S'HO CREUEN. ES VAN QUEDAR GELATS I MERAVELLATS AL MATEIX TEMPS DE L'EXPERIÈNCIA VISCUDA AIXÒ SI QUE VA SER UNA AVENTURA. ES VAN QUEDAR MIRANT A LA PEDRA I HAVIA DEIXAT DE BRILLAR. LA VAN AGAFAR I VAN DECIDIR GUARDAR-LA I CONSERVAR-LA EN SECRET. ESTA HISTÒRIA NO SE LA CREURIA NINGÚ. I AMB LA IL·LUSIÓ I DUBTE DEL QUE PODRIA TORNAR A OCÓRRER EN UN FUTUR VAN DECIDIR GUARDAR-LA COM UN TRESOR. AÇÒ ÉS TOT.... PER ARA.

CONTE RELATAT PER :

LUCÍA SORIANO SANCHEZ


diumenge, 22 de març de 2009

RIC A L'INSTANT


Hi havia una vegada un home que treballava en una casa habitada per una familia rica. Josep (l´home) era el cuiner de la casa, y sempre mirava la tele quan feia el menjar. Un dia va veure que sortetjaven un premi de 40.000.000 €
Josep- Aquesta es la meua oportunitat!!!!!!!!!!!!-va exclamar Josep-
L'única cosa que tenia que fer era de comprar el paperet per a participar. Una setmana després, preparant caviar va veure un sms que posava: ¡¡Has ganado 40.000.000 €!!
Josep- Tommmmaaaaaaaahhh!!!!!!!!!-va cridar Josep-
I amb aquesta història molta gent va participar i molta va guanyar.


DIEGO

EL BARRET MÀGIC


Hi havia una vegada un gnomo que vivia amb la seva dona en un tronc d’un arbre molt gran que s'havia trencat feia molts anys. Estava molt endins del bosc. El gnomo tenia un barret magic amb el que podia conseguir qualsevol cosa que desitjara.
Un dia mentres anava pel bosc buscant herbes per a les seves pòcimes, va atacar-lo un ogre molt gran i lleig que vivia en la part més endinsada i fosca del bosc. Ahí va perdre el gnomo, que era molt xicotet, el seu barret i la bolsa amb les herves i menjar que portava.
Al aplegar a casa la seva dona es va espantar perquè el gnomo tenia tota la roba trencada i la cara roja i plena de ferides. La dona del gnomo li va preguntar:
Dona: -Què t'ha passat?
Gnomo: -M’ha atacat un ogre molt grandot mentres agafava les herves i he pogut fugir de miracle, però estic molt trist perquè he perdut el meu barret màgic amb el que volia fer-te un regal per el nostre 300 aniversari de boda.
Dona: - No et preocupes, el més important és que estas bé. Ara anem a pensar de quina manera li podem llevar a eixe ogre el barret.
Gnomo: - Tens raó, ara necessite descansar i demà pensarem quina trampa li posem.


Al mati següent la dona i el gnomo mentres desdejunaven varem estar pensant en quines trampes podrien preparar-li al ogre per a agafar-li el barret. Després d'estar una estona pensant varen decidir que el millor pla era anar per la nit a la cova on dormia l'ogro i fer una fogata fora per a despistar-lo, i aixina, un dels dos podria entrar en la cova i agafar-li el barret.


Tot el dia varen estar preparant el pla, la dona i el gnomo. Arreplegaren la fusta per a fer la fogata. Però al gnomo se li va ocorrer tirar unes herbes al foc que la seva olor marejava. Aixina l'ogre no podria anar darrere d’ ells. La dona va preparar per a ells unes mascarillas per a que no es marejaren.

Per la nit, després de sopar, varen agafar la llenya i la herba i anaren a la cova. Quan aplegaren a la cova l'ogre estava dormint i no els va sentir. Varen encendre el foc i l'ogre es despertà. El gnomo tirà l’herva al foc i ràpidament l'ogre començà a marejar-se. El Gnomo entrà a la cova i agafà el barret i se n'anà correguent. Els dos gnomos no varen parar de correr fins a aplegar a la casa. Quan estaven els dos dins de la seva casa el gnomo es fica el barret i va desitjar que desaparegueren els ogres del seu bosc. I gràcies al barret màgic ja no han tornat a vore ogres pel bosc.



JAVIER ESPARCIA

LA VARETA MÀGICA

Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Estrela. Un dia Estrela se n'anar a donar un passeig pel camp i va trobar una cosa molt estranya, era una vareta màgica. Estrela va mantidre-ho en secret per a que els seus germans no s'enteraren. El dilluns quan va arribar a l'escola ho va explicar a les seues amigues. Es varen quedar al·lucinades i va ensenyar-los la vareta màgica. Quan va arribar l'hora del pati varen baixar la bareta. De sopte va apareixer una fada que es deia Marta. La fada Marta va enssenyar a Estrela i a les seues amigues uns trucs de màgia que eren molt xulos com trucs per retrosedir en el temps, transformar persones en animals, etc....



Un dia Estrela i els seus germans estaven a casa a soles, i els seus germans no paraven de molestar-la i va trosformar-los en granotes. Estrela no sabia que així que va cridar a la fada Marta i li va demanar que l'ensenyara a transformar animals en persones i la fada li va dir que diguera el conjur del final al principi. Estrela ho va fer i els seus germans es varen trasfomar en persones i Estrela va tornar la bareta màgica a Marta.



Per Lucia Garcia Esteban

dissabte, 21 de març de 2009

La vareta i jo



A voltes he pensat tindre una vareta màgica perquè em fes la vida més fàcil, per exemple: que em fes els deures, jugar quan tu vulgues, llevarte molt tard, que el dia s'allargés molt. Però, ma mare em diu que si em fessin els deures, jo no n'apendria res, que de tant de jugar, em cansaria molt, i que per més que dures el dia no tindria prou hores per fer el que tant m'agrada, jugar ha la play station, al tenis, al fútbol i a basket; total que crec que es millor fer la vida que faig i deixar la vareta mágica per els mags professionals.




Miguel.

divendres, 20 de març de 2009

Els objectes màgics


El dia 19 de març era el meu aniversari. Em varen regalar un pony robot: feia sorolls, caminava, li donaves de menjar una poma de joguet , el pentinaves............

Al dia següent, el meu pony no estava, on l'havia deixat? I jo crec que me l`havia deixat encès.

Vaig buscar per tota la casa i estava en el jardí encès. Però no se com va baixar les escalers.

Al dia següent, el vaig vore i es que s'havia convertit en un pony de veritat, però soles ho sabia jo perquè passava només per la nit. El que feia era passejar i li vaig dir que si s'hi podia pujar i va dir que sí. Varem passejar per la platja i varem tornar a casa. ¨

Al dia segent el pony era un joguet i ja no era de veritat. Però tot allò era un somni. L`altre objecte que em varen regalar era un llibre que es deia KIKA SUPERBRUIXA I EL LLIBRE ENCICER, però la màgia no passava per la vesprada, el que feia es que et "colabes" dins del llibre. El que havies de fer era ajudar a KIKA. Era de buscar un llibre que tenia encisos. Pero allò també era el somni. Eixe dia era el dia del pare, el dia que cremen i clar el meu aniversari.




Julia

dimarts, 17 de març de 2009

SARA I LA VARETA MAGICA



Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Sara. Sara era una xiqueta de 9 anys. Un dia va anar a pasejar al parc amb la seua gosseta. Quan varen marxar del parc passaren per un carreró per a arribar a casa. Sara va vore una cosa brillant tirada al terra i va dir en veu alta:


-Què és açò?- va dir sorpresa-

-Oooo es una vareta màgica!!!!- va dir cridant ilusionada-


Sara va tocar la vareta i va dir desil·lusionada:


nim que recuperar la bareta per a que tornes a ser un gos que no parla, espera un momentet que vaig a per ella -Quina llàstima és de plàstic. Segurament serà d'alguna xiqueta que se li ha perdut.

- Va dir desil·lusionada.

Però la vareta en realitat era una vareta d'un mac professionalque l'havia perdut.

Sara va portar la bareta a casa. Quan va arribar a casa va jugar amb la vareta a que era una bruixa. Va jugar a convertir a la seua gosseta en una gosseta que parlava. Tenia que dir les paraules màgiques, aleshores va dir:

-Abra cadabra pota de cabra converteix a aquesta gosseta en una gosseta que parla - va dir en veu alta -

Però no va ocorrer res important. Al dia següent va vore que la seua gosseta parlava i va dir:

- És impossible!!

-No és impossible ahir em vas fer un conjur per a que parlara i hui estic parlant- diu la gosseta-

-Però si la vareta era de plàstic- diu Sara sorpresa-

-Això era el que et creies tu, però no era de plàstic era una bareta de veritat- diu la gosseta-

- Doncs tenim que recuperar la bareta per a que tornes a ser un gos que no parla, espera un momentet que vaig a per ella- diu Sara-

-Pero saps on esta, no?-


-Clar que sí-

I Sara va anar a per ella .

-No esta!!!!!


-Com que no esta? -

-No, que no esta la bareta per ningún lloc-

I de sopte va vore a la seua germaneta xicoteta que portava la bareta a la ma. Sara va suspirar, perquè ja havia trobat la vareta. Va intentar llevar-se-la però no va poder aconseguir-ho, quan intentava llevar-se la la seua germaneta eixia corrent. Sara es va cansar i li va dir:

-Prou! Donam la vareta -va dir Sara enfadada-

-No, no vull estic jo ara amb ella- va dir la seua germana-

Es varen barallar per la vareta. Cada una estirava d'un tros de la bareta, i al final acabaren trencant la vareta.

-Mira que has fet!! l'has trencat!-diuen les dos critant-

Al final Sara va tindre que comprar una altra bareta per a desfer l'encanteri que le va fer a la seua gosseta, pero no n'hi havia en ningun lloc. Va tindre que buscar en 16 tendes de màgia diferents però ninguna tenia un vareta de veritat. Al final va trobar una bareta igual i va desfer l'encanteri de la seua gosseta. Quan va passar pel carreró on se la va trobar la va tirar a la paperera.

FI

de Natalia

EL PENJOLL MÀGIC


Hi havia una vegada una xiqueta que a la seua mare pel treball no la veia cuasi mai. A vegades ni la veia perquè acabava molt tard i començava quan ella estava al llit. La xiqueta tenia 12 anys i per suposat és deia Paula. La veritat és que l'únic record de la seua mare era un penjoll en forma de fada que li va regalar quan tenia 7 anys. La xiqueta es sentia apartada no veia cuasi a la seua mare i a més no tenia amigues. La raó de no tindre amigues era que les xiques del seu col·legi eren molt roines amb ella. I ella preferia no tindre amigues encara que no es sentis bé.


Ella desitjava conèixer a una persona en la que de veritat puguera confiar i que estiguera al seu costat quan la necessitara ja que la mare tenia que guanyar diners. Ho va dir en veu baixa:


- Vull un bon amic i se que serà millor persona que elles, que només sóc la seua amiga pels favors.


- Tens raó les persones que no et tracten com t'haurien de tractar no son bones amiges.- digué una veu.


- Qui em parla?


- Jo. Tu no t'has de preocupar per això. La teua mare sempre serà la teua amiga, a part de mare clar. Ella és la que t'ensenya i cuan l'has necessitat sempre a estat aprop i deus de comprender que treballa per mantindret i sigues feliç perquè ella és la persona que més et vol en tot el món i sempre et recolza -


- Tens raó però, qui em parla?


-Et parla un record que aprecies molt, te'l va regalar la teua mare cuan tenies 7 anys no veus com te vol ta mare?


-El penjoll. però els penjolls no parlen...


- Tens sort, sóc un fada però a lo que estem tinc raó, o que?-


- Si, però com parles?


- Deixa eixe tema després parlem d'açó.


- Està bé.


- Bé, tinc raó?


- Si, però quan la meua mare no està a prop, amb qui estaré?


- Amb mi, imaginat que sóc la teua mare jo sóc un record d'ella!


- Si tens raó, a més tot ho has solucionat, moltes gracies.


-Veus...

I així va comprendre que la seua mare era la seua millor companyia que sempre l'ajudava i quan la necessitava estava a prop.

FI

Laura Salvo

dissabte, 14 de març de 2009

SI TENS ALGUN ERROR, MILLORA'L


Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Maria. A ella no se li donaven molt bé les notes. Però tenia una llàmpara màgica que la feia ser molt llesta. Un dia, sense voler, va tirar a terra la seua llàmpara màgica i se li va trencar. Ja no podia ser llesta per la màgia i tendria que estudiar. Però això era el que més li costava. Aleshores, al col·legi es varen espantar molt de que de sobte Maria fora tonta. Lo de la llàmpara màgica no ho sabia ningú més que ella però ho va dir a la seua germana Carla i ella que era molt llesta de veritat, va ajudar-la a reparar la llàmpara màgica. La va arreglar molt prompte però ella sabia que el que havia fet estava malament i ho va dir a Maria. Maria li va dir que li costava molt estudiar i Carla va ajdar-la a estudiar perquè per a ella era molt fàcil. Des d'eixe moment Maria ja era llesta de veritat i va aprendre que no es bò enganyar.

Aris

divendres, 13 de març de 2009

SOFIA I LES SEUES AVENTURES

Hi havia una vega una casa encantada que estava al final d'un carrer sense sortida. A la casa vivien musols, rates penades i ratolins. Uns dels dies una xiqueta i uns amics d'ella varen anar a la casa encantada. Quan varen entrar varen escoltar unes veus, eren dels animals de la casa. Aquests parlaven. Sofia que aixi és deia la xiquta li va dir als seus amics:



- Anem al pis d'amunt -diu Sofia-




-Si!! -diu Pablo-


Les escales de la casa feien sorolls roins i es varen espantar, però ells varen pujar. Al pujar al pis d'amunt les rates penades ixien de l'armari. Sofia que havia escoltat les veus li va dir als seus amics:





-Anem a averiguar que és això -diu Sofia-





Els xiquets varen anar per tota la casa i soles varen vore els animals i Sofia va pensar en veu alta:




-Si no hi ha res ací, han de ser els animals?- diu Sofia parlant al seus amics




I els amics de Sofia veren dir :

- Pero com van a ser els animals??, home!




Al dia seguent els xiquets varen tornar a anar a la casa però aquella mateixa nit varen veure els musols parlant de ciéncia i de sabiduria. Els li varen preguntar als musols:




-Com és que sabeu parlar?




-Si sabem parlar però no ho expliqueu a ningú per favor. Perquè si no vindrà molta gent a la nostra casa.-diuen els animals-



Quan Sofia i els seus amics ja sabien d'on provenien les veus tost els dies anaven a la casa encantada. Un dels dies dels que anaren no hi havia ningú a la casa i es varen estranyar.






Però eixa nit no hi havien mussols, hi havien ratolins, ells també sabien parlar. Els ratolins intentant que no se'l hi escaparen ninguna paraula de la boca fent el soroll que fan normalment els ratolins. Diu Sofia:






-Ja sabem que vosaltres també parleu, hem conegut a Joan i a Don Jaume.(Son els mussols)-diu Sofia-






-Aleshores?-diu Trico-



-No hem d'ocultar res de res.- diu Tipi-





-Voleu ser els nostres amics??- diu Tipi-




-Si!!- contestaren els xiquets.



Alex


LA FAROLA I LA XIQUETA


Hi havia una vegada una xiqueta que s'anomenava Lucía. Lucía parlava amb una farola mágica, la farola Lola li diu:





-Hola , jo sóc Lola! I tu com t´anomenes?- diu Lola.





- Hola , jo sóc Lucía! Tinc onze anys.


Lucía va explicar a la seua amiga Lola que els seus pares havien de mudar-se de la seua casa i anar-se'n a una altra ciutat. Lucía estava trista perquè no volia anar-se'n de la seua casa. Lola li diu que no plorara perquè tenia una idea. Amb la seua màgia Lola conseguiria que es quedara en la seua casa amb els seus pares. Ella, Lucia, anà a la seua casa molt contenta i li diu als seus pares:





- Tinc una nova amiga que li diuen Lola , és una farola mágica!





Els seus pares no s'ho creien.La seua mare li diu:





- Replega els teus joguets de la teua habitació, perfavor!





Lucía anà al carrer correguent al costat de la seua amiga Lola. I li diu el que havia passat amb els pares. De cop escoltaven uns crits, eren els seus pares que li estaven cridant. Lola li diu als pares de Lucía:





- Deixala aquí! - en aquell moment Lola va fer un fetilleria (va agafar un pegament i va pegar-la al sól). Els pares intentaren despegar-la i no podíen. Lucía cridava molt fort.





- JA,JA,JA.......NO PODEU DESPEGAR-ME!




La seua mare va cridar als bombers, policíes,ambulàncies,etc....i ningú podien despegar-la. Els seus pares ploraven molt, i digueren a Lola.





- Desfés la màgia, Lola, PERFAVOR! -




Tots es donaren compte que Lucía i Lola eran molt amigues i decidiren anular la mudansa i quedar-se a la seua casa.





Alba Sanchez

Fotografies CARNESTOLTES





Fotografies DIJOUS LLARDER




Els alumnes de l'escola de Gilet el passat dijous 12 de Febrer varem seguir la tradició i celebrarem, anant a berenar, el DIJOUS LLARDER!

dijous, 12 de març de 2009

fotografies EIXIDA AL TEATRE ESCALANTE

Els alumnes de 5é el passat 9 de febrer varen realitzar una eixida al teatre Escalante.



fotos PLANTA UN ARBRE ...























































Els alumnes de 5é de Gilet varen anar el passat 4 de Febrer a la Serra Calderoa per tal de plantar arbres i arbustos.